Punts destacats del Tenes

TRAVÉS DE CAN ROCA

• Les recloses antigues eren de fusta, de troncs d’arbres, que sovint s’anaven substituint. L’objectiu era el mateix  que el d’aquesta paret que veiem, tancar l’aigua. En aquest cas l’aigua entra al rec de les Torres, que comença a la banda esquerra de la riera i que porta l’aigua a molts camps de la plana.

ESPERÓ

• Un esperó és una construcció que és fa a la vorera d’un riu per reconduïr les aigües i evitar inundacions. El de la fotografia es va fer a la vorera dreta on hi ha camps i cases del poble. Li van donar una forma per aconseguir desviar per una altre banda les aigües de la riera.
  Hi han d’altres que han estat tapats per la vegetació.

RECLOSA PAS AL PINAR DE LA RIERA

• Aquesta entrada es va fer per facilitar l’entrada de l’aigua al rec de can Coll, que comença a la banda dreta del riu, i per facilitar el pas de les persones cap al Pinar de la Riera, espai utilitzat per als dies de mercat i els dies de festa del poble. S’hi van afegir unes peces de formigó.
  

  

  
  

ELS RECS PER ASPERSIÓ

• Els recs o canals, de terra o d’obra, els van anar construint per fer arribar l’aigua als camps del Pla i així els pagesos asseguraven les collites, aconseguien millors i mes abundants productes i millorava en tots els aspectes la seva qualitat de vida.
  
  Ara encara tenim a Lliça una xarxa de quatre recs principals i un altre que porta l’aigua a tots els camps que es poden regar. Aquesta manera de regar, practicada fins fa ven poc, es diu per INUNDACIÓ, ja que l’aigua omple tot el camp que es vol sembrar o ja està sembrat. Ara, es rega també per aspersió, mitjançant una màquina que reparteix l’aigua pels camps com si fos pluja.
  

TRASTELLADOR DEL REC DE LES TORRES

• Es la manera mes simple de canviar l’aigua cap a un rec secundari o cap al camp que es vol regar. Només cal tancar l’aigua amb la mateixa comporta d’on s’ha tret per guiar-la allà on vols que vagi.
  

RECLOSA AL PARC DEL TENES

• Aquesta reclosa és suficient per dirigir part de l’aigua de la riera cap al rec de Can Coll, que es va fer per regar els camps de Lliçà de Vall.
  En el seu recorregut pel nostre municipi, les seves aigües feien anar el molí d’en Fonolleda i, regaven els camps del seu entorn mentre seguien el seu curs.
  Al començament del curs del rec hi trobem la mina d’aigua del Llanza i els safareigs públics on s’uneixen les dues aigües.
  

Fonts d'informació: Dantí, J i Globart, Ll (1995) Natura, passat i present de la Vall del Tenes. 
DDAA (2014) Descobrim Lliçà d'Amunt. Espais naturals, espais urbans i patrimoni religiós.

Estructures de rec i rescloses: Les estructures de rec fan possible que una determinada àrea pugui ser cultivada amb l'aplicació de l'aigua necessària a les plantes. Les rescloses són obres hidràuliques que permeten vèncer desnivells concentrats en canals navegables, elevant o baixant els navilis que es troben en elles. Poden formar part de les estructures complementàries d'una presa, quan aquesta es construeix sobre rius navegables.

Fonts d'informació:  http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_riego / http://es.wikipedia.org/wiki/Esclusa

Aqüeductes: L'aqüeducte era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Aqüaducte de Can Comes

Fonts d’informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Aq%C3%BCeducte

Trastelladors: Enginyosa manera de canviar l’aigua cap a un rec secundari o cap al camp que es vol regar. Nomes cal tanquis l’aigua amb la mateixa comporta que has tret d’allà on vols que vegi l’aigua.

Fonts d’informació: Llibre ‘Descobrim Lliçà d’Amunt’

Basses: Una base es qualsevol sot, gran o petit,que s’omple d’aigua. Amb el temps aquesta possibilitat de tenir aigua emmagatzemada. son el complement a l’aigua del rec en cas de sequera permetria assegurar el rec dels camps.

                                     

Fonts d’informació: Llibre ‘Descobrim Lliçà d’Amunt

Safareig: abans de que s’inventessin les rentadores es van fer uns rentadors, a la bora dels  recs, de les mines o les bases. a Lliça d’Amunt hi han uns quants per tot el poble. Desprès es va fer que encara es conserva al costat del parc del Tenes arran de la riera que aprofita l’aigua sempre neta de la mina del Llanza. Era on portaven la roba en un cubell de zenc i allà la rentaven.

                                            

Fonts d’informació: Llibre ‘Descobrim Lliçà d’Amunt

El context cultural o geogràfic del treball:

El paisatge al llarg del curs del riu és molt variat ; els seus orígens són muntanyencs i rurals, i els de la desembocadura són enmig de zones industrialitzades i urbanitzades .

El riu Tenes és un riu poc cabalós , amb la seva desembocadura al Besòs . A l'estiu porta poca aigua , mentre que a la primavera sovint té crescuts de cabal . Compta amb una longitud de 32,5km i una desembocadura de 57,6m . Passa per Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Roçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Parets y Mollet del Vallès.

Fonts d’informació: http://blocs.xtec.cat/makasintesis2015/rio-tenes-3/